dissabte, 30 d’abril del 2011

L'experiment de Faraday

El video mostra com fer una experiencia senzilla que mostra la conversió d'electricitat en treball mecànic en preseància d'un imant:

http://www.youtube.com/watch?v=k7JTyRBfeF4&feature=related

senzilla, i molt suggerent. 

diumenge, 24 d’abril del 2011

La càrrega genètica dels diferents sexes.

Aquest post és un esquema per a respondre una pregunta plantejada anteriorment.

La reproducció sexual de les abelles té les característiques seguents:

La reina es diferencia de la obrera pel desembolupament en l'estat larvari: estan dotades de la mateixa càrrega genètica.

La reina i l'obrera provenen sempre d'ous no fecundats.

Els mascles provenen d'ous fecundats. (Cal revisar tots els arguments, perque precisament els mascles provenen d'ous no fecundats. )




Aparentment la reina transporta la meitat de la càrrega genètica: prové d'ous no fecundats. Els fecundats són els que donen lloc a nous mascles.

Aquest mecanisme permet regular la població de mascles, i femelles, i degut a la diferent alimentació, tambñe a obreres.

Quantes més obreres hi hagi, més gelea reial, i per tant més futures reines. Quants més mascles, més ous fecundats per mascles, i per tant més futurs mascles.

El nombre de mascles bé regulat pel fet que el mascle mor en fecundar una reina. Així doncs, no es poden produïr més mascles que els ous fecundats d'una mateixa reina. Però això podrien produïr masses mascles, cosa que donaria lloc a menys obreres i per tant menys menjar, produïnt una mort futura a la colònia sencera.

L'única solució és que la Reina decideixi quants mascles fer, en funció del menjar del que disposi, ponent ous no fecundats.


Una reina hereta les obreres de la reina mare? Totes dues possibilitats es donen a la natura, distingint les abelles eusocials primitives i les eusocials avançades. Les del primer tipus són les vespes. Les del segon tipus són les abelles que fan mel.

Per tal que una abella reina pugui donar descendència, ha d'haver mostrat saber "liderar" el rusc fins arribar a produïr l'aliment reial.

El que és fascinant des d'un punt de vista evolutiu, és que si hi va haver un primer menjar per al les reines.

Tot això i molt més a:

http://news.illinois.edu/news/07/0301wasps.html


Cal afegir la dada interessant que les vespes alimenten a les larves tot mastegent el menjar. Les larves, al seu torn, produeixen un líquid blanquinos ric en proteïnes (com si es tractés de llet) que els adults consumeixen. Potser d'aquí comença el sentit de dependència col·lectiva.


Un aspecte interessant del mecanisme de l'evolució és que si s'espera prou temps, qualssevol forma de vida que sigui estable durant uns milers de generacions, ha d'haver existit. 

Així doncs, només cal imaginar certes qualitats, compatibles totes elles amb el tipus de vida que es dóna aquí a la Terra, veure quins patrons de vida genera i anar-los a buscar a la natura, ja sigui com a éssers vivents o com a fóssils. 




Perquè les abelles reina són reines?

Què és el que fa diferent les abelles reina de les altres abelles?

Resulta interessant que d'una abella reina puguin sortir abelles mascle, obreres i reines. És interessant perquè la reproducció sexuada demana sempre dos sexes, i els descendents han de ser de dos tipus: el masculí i el femení.

La càrrega genètica de cada sexe ha de ser, doncs, la mateixa, exceptuant aquella part que els diferencia: la masculina transportada únicament pel mascle i la femenina per la femella.

Per dir-ho metafòricament, seria com si homes i dones compartíssin tota la roba, excepte la roba interior. Anirien tots vestits amb texans, camises, etc, però la roba interior masculina sempre haurà de ser diferent de la femenina. Questions anatòmiques.

Tornant a les abelles, el que resulta estrany és que dels ous d'una reina, sempre ha de poder sortir un mascle, una obrera i una reina. Qui transporta el material genètic que diferencia la obrera? Com que la obrera no participa en la reproducció, no pot transmetre allò que la fa ser obrera als seus descendents. Així doncs, allò que té d'obrera ha de provenir de la reina.

D'aquí que el mecanisme responsable de diferenciar una abella reina d'una obrera és una proteïna present en l'aliment mateix de les abelles: la gelea reial. Aquest aliment és reservat exclusivament per a les que han sigut cridades a ser reines.


Un mateix article interessant que explica tot això:

http://www.elmundo.es/elmundo/2011/04/24/ciencia/1303638122.html

http://espectaculos.eluniversal.com/2011/04/24/descubren-el-ingrediente-en-la-jalea-real-que-convierte-a-una-abeja-en-reina.shtml

http://actualidad.orange.es/ciencia/descubierta-proteina-jalea-real-que-convierte-una-abeja-en-reina.html

http://telecinco.es/informativos/tecnologia/noticia/1515652/1515652

http://www.montevideo.com.uy/nottecnologia_136493_1.html





Preguntes interessants:

Com és que d'ous no fecundats surten els mascles? Com s'explica això en el marc teòric exposat anteriorment?

Perquè les abelles són tan peludes? Té alguna cosa a veure l'electritat estàtica i l'atracció que provoca dels pels vers el polen? (fixa't que els cabells del terra recullen la pols)

La resposta a la primera pregunta... en un altre post.



http://www.elmundo.es/elmundo/2011/04/24/ciencia/1303638122.html

dimecres, 20 d’abril del 2011

Interessant tassa de café


En aquest article es descriu una tassa que manté el café a la temperatura de 58 graus durant més de mitja hora i funciona sense piles.

http://www.diariovasco.com/v/20110420/opinion/articulos-opinion/taza-perfecta-20110420.html

El principi físic que permet dit funcionament és el mateix (diu l'article) que el que manté un refresc amb glassons de gel fred durant una bona estona. En tot canvi d'estat, cal que el sistema intercanvii amb l'entorn una determinada quantitat d'energia, sense que es manifesti cap variació de la temperatura.


En efecte, si refredem l'aigua fins a arrivar a zero graus, podrem observar com es comença a formar gel. El gel segueix sent aigua, però en un estat d'agregació diferent al de l'aigua líquida. Quan un gram d'aigua sòlida (gel) passa a aigua líquida, absorveix del seu entorn uns 334 Joules (unitat d'energia). Com que els dos estats (sòlid i líquid) conviuen junts, tot el calor que donem al sistema s'invertirà en desfer el gel, no pas en fer pujar la temperatura.

Si comparem l'energia necessaria per desfer un gram d'aigua amb l'energia necessària per a fer pujar un grau centígrad un gram d'aigua, és a dir una caloria (que equival a 4,4 Joules) veiem que és gairebé cent vegades més gran. Per tant, cal aproximadament la mateixa energia per desfer un glaçó que per escalfar la mateixa quantitat d'aigua fins a que bulli.


Doncs bé, el que proposen aquests investigadors és fabricar un recipient entre les parets del qual hi hagi un sòlid que es desfà a 58 graus de temperatura (semblant al cas de la cera). Com que el café inicialment està molt calent, és capaç de donar un munt de calor a la cera per a que aquesta es desfaci. Passa, però, que un cop desfeta, si volem baixar la seva temperatura per sota dels 58 graus, li haurem de robar calor, és a dir, refredar-la. I aquest bescanvi, hem vist, necessita de molta energia, i per tant, molt de temps d'estar en contacte amb l'entorn.

El que no diuen els investigadors és que l'invent funciona perquè un objecte a 58 graus de temperatura perd menys calor per radiació i per contacte amb l'entorn que un objecte més calent, posem per cas a 90 graus de temperatura.


Els antics navegants

Resulta sorprenent que molts animals siguin capaços de viatjar milers de kilòmetres per aparellar-se en indrets més càlids a l'hivern, i així poder criar les cries a l'estiu.

I encara resulta més sorprenent que siguin capaços de viatjar amb una presició tant gran. En aquest article ens parlen de les balenes, i de com són capaces de seguir un rumb sense desviar-se ni un metre durant centenars o milers de kilòmetres. 

http://www.abc.net.au/science/articles/2011/04/20/3195536.htm








dimecres, 13 d’abril del 2011

Un Laser de 500 bilions de Wats.

Aquest és el Laser més potent de tota la Terra. De fet, de tant potent que és, no el poden tenir engegat gaire estona.

Estudi sobre loteries

Aquest artícle descriu una Loteria a nivell Europeu en la que hi participen 9 estats, entre ells, l'estat Espayol.


http://www.microsiervos.com/archivo/azar/cambios-loto-euromillones.html


Preguntes interessants:

  1. Ets capaç de calcular les probabilitats dels premis otorgats dels que parla?
  2. Perquè diu que necessites jugar durant 1 milió d'anys per a que et toqui el primer premi? Quin significat té aquesta afirmació?
  3. L'autor ve a dir que
    El premi (0+2) és menys probable que el premi (2+0), tot i així es premia menys.
    És certa la primera afirmació? Si és certa, té raó de criticar-ho?
  4. Comenta la darrera frase de l'article, i raona si de les regles del joc exposades, almenys se'n dedueixen les conclusions de la repartició de premis a la que arriba l'autor (els premis que et fan nou ric reben més, els remis pobres s'empobreixen)